jueves, 7 de enero de 2010

LA MEVA BIBLIOTECA D'AULA

MUNT DE MOTS
Editorial: Combel
Il•lustracions: Dorotheé de Monfreid
Classificació: Aprenentatge de Vocabulari
Informació del conte:
MUNT DE MOTS

Aquest es un fantàstic llibre per aprendre vocabulari, ja que, a partir de dibuixos molt clars en ensenya paraules senzilles i algunes de més complicades. Aquest llibre va separant per apartats les paraules, per a que aquestes segueixin un ordre. Així per exemple el primer capítol s’anomena: TU; dintre d’aquest va sorgint la família, els cos, la cara, la roba, la roba de les estacions… i així començant pel TU més bàsic es va endinsant en altres paraules més elaborades.
Es un llibre molt complert , i es que, tracta capítol a capítol vocabulari de tota mena. Així si anem avançant descobrim paraules relacionades amb la casa ( i dins d’aquesta concreta la cuina, fer el menjar, netejar…), el menjar( dins d’aquesta trobem aliments classificats), l’aire lliure( on trobem tant espais, com objectes), els animals( on es diferencia entre els tipus, els tamanys…) i per últim un apartat anomenat Les Col•leccions; en aquest apartat s’utilitzen paraules que han aparegut al llarg del conte endreçant-les com a seriacions. Per exemple objectes de color rosa, objectes suaus, objectes pesats…. Així es van fent diferents seriacions de tot tipus per a que el nen/a pugui relacionar qualitats dels objectes.
En definitiva, Munt de Mots, es un llibre infantil per aprendre el vocabulari amb dibuixos de la vida quotidiana, on als nens/es els hi serà fàcil reconèixer aspectes de les seves vides. Un llibre molt complert i elaborat, on les paraules està molt ben associades, que segueix una línea per anar presentant-nos els mots amb ordre i relació.


EL DIA I LA NIT
Editorial: Destino
Autor: Hervé Tullet
Classificació: Aprenentatge de Vocabulari
Informació del conte:
EL DIA I LA NIT

En aquest llibre se’ns presenta vocabulari de tot tipus a través de paraules contraries entre si. Així cada pàgina comença amb: No confonguis… i se’ns mostra una paraula, la qual si girem la pàgina trobarem el seu contrari. Tot això unit a cada pàgina amb un forat circular, que ens ensenya part de la següent paraula des de la pàgina anterior però no ens deixa veure que es fins que hem girat la pàgina. Hi ha comparacions molt interessants i de tot tipus; així comença amb “No confonguis …vermell…i...verd” i se’ns presenta un semàfor on a la primera vinyeta està vermell i tot el trànsit parat i a la segona està verd i el transit es fluid. Durant el llibre anem veient tot tipus de contraris com per exemple: fer bona olor-fer pudor, començar-acabar, entrada-sortida, viu-mort, veritable-fals…
El llibre finalitza amb una pagina en blanc ( només i posa no confonguis…) i es el nen/a el que ha de crear l’últim contrari, també se’ns facilita una direcció on els nens/es poden enviar tots els dibuixos de contraris que vulguin.
Com a conclusió d’aquest llibre diria que es molt interessant per treballar vocabulari, ja que ho planteja com un joc. Els nens/es han d’imaginar quin serà el contrari i ho averiguaran quan girin la pagina. El vocabulari que es treballa es molt variat i senzill i les il•lustracions són molt clares i alegres, per a cridar així l’atenció del infants. També he de dir que el forat circular que uneix les pagines dels contraris es un mètode molt encertat per a crear expectació en els nens/es ja que està pendents de per on s’han unit aquestes paraules tant diferents.


APRÈN L’ABECEDARI AMB EL RATOLÍ SAVI
Editorial: Edebè
Text: Ramon Besora
Il•lustracions: Francesc Rovira
Classificació: Aprenentatge de l’Abecedari
Informació del conte:

APREN L’ABCDARI AMB EL RATOLÍ SAVI

“Un ratolí vell a un de molt jove, li dóna el consell: Corre, salta, treballa, viatja, passat-ho bé al camp i a la platja…però si vols ser un ratolí savi, cal que aprenguis l’abecedari”
Així comença aquest conte que ens portarà a conèixer totes les lletres de l’abecedari. El ratolí jove escolta el consell del savi i s’embarca en un viatge en busca de totes de les lletres de l’abecedari. Així les va descobrint una per una i de cada lletra aprèn varies paraules que comencin amb aquesta( les paraules es presenten en cursiva i en lletra d’impremta). Així el retoli jove cada vegada sap més lletres, i va descobrint el fantàstic mont de les paraules. Durant el seu viatge li van sorgint anècdotes a cada lletra, a la A va arribar en avió, a la G hi havia un gat que l’espererava…fins que arriba al final coneixent la Z i la seva aventura de trobar totes les lletres de l’abecedari acaba. Però la gran aventura encara està per començar i així ens ho mostra al acabar el conte amb aquesta frase: “I des que se sap l’abecedari, abans de dormir llegeix un conte diari”.
Aquest es un llibre interessant per tractar l’abecedari ja que s’aprèn a través de l’aventura del ratolí i a més a més de l’abecedari també aprèn diferents paraules de cada lletra ( en cursiva i en impremta), així quan arriba al final ja està preparat per embarcar-se en la màgica aventura de llegar.


FORMES
Editorial: Crüilla
Autor:Sue Hendra
Traducció: Núria Font i Ferré
Classificació: Aprenentatge de Conceptes Matemàtics
Informació del conte:
FORMES

Quina millor manera de treballar el concepte matemàtic de les formes que amb animals? Els animals es sapigut que agraden molt als infants i es per això que en aquest conte de les formes geomètriques són ells els que ens ensenyaran a diferenciar-les. A cada pàgina apareix un animal i una pregunta relacionada amb les formes, per exemple: de quina forma són les dents de la serp? I se’ns donen tres possible solucions en tres solapes que haurem d’anar aixecant: així a la primera posa el rectangle i quan l’aixequem ens no l’és i quin motiu, també ens senyala on podem trobar un rectangle al dibuix , desprès continua amb un cercle i un triangle i així ens descobreix que el cercle no l’és ( i també ens diu perquè i on el podem trobar) i que es el triangle(del qual també s’explica el perquè).
Així es va avançant animal a animal fins que al arribar al final ja s’han treballat les diferents formes geomètriques que apareixen al conte. Per últim, el conte acaba amb un resum d’aquest on apareixen tots els animals i totes les formes geomètriques que s’han treballat al llibre i demana als nens/es que ho relacionin segons el que han après.
Trobo que aquest conte es una molt bona manera de treballar les formes, els animals ajuden a cridar l’atenció dels infants i l’idea de tenir les solucions tapades amb sopales es molt creativa. Es un molt bon recurs perquè no només ens ensenyen les formes, sinó que també ens expliquen perquè són el que són i no una altra forma. L’activitat resum final està molt ben pensada per a veure si els nens/es han prestat atenció i si realment han compres quina es cada forma geomètrica i per que.


COMPTEM A LA NATURA
Editorial: Cruïlla
Autor: Montse Ingla Mas
Fotografies: Colibri, Getty, Sunset i Marc Schwartz
Classificació: Aprenentatge de Conceptes Matemàtics
Informació del conte:

COMPTEM A LA NATURA

En aquest llibre la natura ( plantes i animals) ens ajudaran a comprendre una mica més els nombres i les operacions. Comença amb els nombres de l’ 1 al 12 i cada nombre ens l’ensenya amb diferents imatges de la natura que contenen aquest nombre. Així l’1 es un gosset o un arbre, el 4 són quatre potes de girafa, quatre eriços i un trèvol de quatre fulles,el 10 són deu trossos de plàtan o 10 ocells… A cada número, a part de les imatges esmentades, veiem el nombre escrit i una frase que té relació amb les imatges. Quan s’ha arribat al número dotze, la següent pagina ens anima a comptar diferents peixos de colors, per a desprès continuar l’aventura amb els nombres ordinals, les quantitats( zero, uns quants, molts), les desenes, centenes i milers, els tamanys ( petit i gros), les equivalències ( igual que), els proporcionals (més que, menys que) i els nombres parells i senars.
Finalment es treballen les operacions matemàtiques simples ( suma, resta, multiplicació i divisió) i s’acaba amb una altra pagina que ens anima a comptar, aquesta vegada papallones.
Tot el que es treballa va acompanyat d’una frase amb relació a les imatges. Aquestes imatges que esmentem són fotografies reals de la natura i s’ha de dir que són fantàstiques.
Una manera divertida d’aprendre a treballar amb tot tipus de nombres i quantitats, a partir del món de la natura, amb unes fotografies que no deixaran indiferent a ningú.
Informació de l’editorial:
(Mirar conte anterior: Formes)


SAPS QUE M’AGRADA?
Editorial: Timun Mas
Text: Kathy Henderson
Il•lustracions: Brita Granström
Traducció: Dolors Senserrich
Classificació: Aprenentatge de Vocabulari i Valors
Informacion del conte:
SAPS QUE M’AGRADA?

Aquest es un llibre de fàcil lectura, amb poca lletra, per a nens/es que s’inicien. Aquest conte ens explica els diferents objectes que un nadó té a casa seva i com no en vol cap sinó que sempre acaba volent el més senzill, encara que no estigui fet per a ell.
Així ens mostra que té sonalls i joguines de tota mena , però el nadó ni s’ho mira, perquè el que realment vol es…les claus de la porta de casa. Així se’ns van mostrant diferents escenes on el nadó té tot el que podria demanar però on ell realment el que vol són coses molt més simples que hi ha per la casa.
Es un conte molt dolç que farà aprendre als nens/es que les coses materials o cares no tenen perquè ser el millor, sinó que realment el que tenim a l’abast de les nostres mans moltes vegades es millor que el que puguem comprar. Així per exemple el nadó mai voldrà estar al cotxet, al bressol, a l’hamaqueta… sinó que voldrà estar als brassos dels seus pares.
Es un llibre que treballa els valors i alhora també ens ensenya tot tipus de mobiliari i objectes per als nadons. Així ens atansa una mica més als petits i fa comprendre als nens/es que es el realment important.



DON CABALLITO DE MAR
Editorial: Kókinos
Autor: Eric Carle
Traducció: Miguel Angel Mendo
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
DON CABALLITO DE MAR

Aquest es un conte que ens parla d’un cavallet de mar que ha de cuidar els ous dels quals naixeran els seus fills, però ell no es l’ únic, ja que, en el món marí són molts els mascles que s’encarreguen de cuidar els ous. En aquest llibre aprendrem una mica més sobre els fons marí i quines són algunes de les especies en les quals es el mascle el que s’encarrega dels ous.
Descobrirem tot això a partir del cavallet de mar que es prepara per a pondre els seus ous i pels camí es va topant amb diferents especies ( algunes està amagades darreres de les plantes marines) algunes de les quals també són els mascles, com ell, els que s’encarreguen del ous i/o les cries. Així el cavallet de mar va avançant fins arriba el moment de que neixin les seves cries, i es aquest el final del conte.
Al llarg del conte es van descobrint tot tipus d’espècies animals marines i algunes plantes també. Amb uns dibuixos molt colorits i alegres sobre un fons blanc ( molt en la línea de Eric Carle)anirem avançant en el conte, sense adonar-nos de tot el que estem aprenent sobre el mar i els animals que allí viuen.
Es un conte molt bonic i entretingut, amb unes il•lustracions fantàstiques. La idea d’amagar alguns animals darrera de plantes que haurem d’apartar està molt bé per a relacionar aquests animals amb els seus noms ( per exemple els peixos fulla amagats darrere de les algues, perquè tenen colors i formes similars i costa de veure’ls):


EL MEU AVI ES UN CAMPIÓ
Editorial: Simbol Editors
Text: Carl Norac
Il•lustracions: Ingrid Godon
Traducció: Núria Sales i Rovira
Classificació: Aprenentatge de valors
Informació del conte:
EL MEU AVI ES UN CAMPIÓ

Aquest conte ens l’explica una nena, que ens fa veure perquè el seu avi es un campió. Ell es el campió inflant el cocodril per anar a la platja, arreglant coses, trobant tresors amagats…
L’avi no té copes ni medalles però a la seva néta no li fan falta per a considerar-lo un campió, i es que, el seu avi dia a dia demostra que ho es.
Aquest es un llibre molt tendre que farà aprendre als nens el valor de les coses, els farà veure com són d’importants els petits gestos, i com els trofeus no porten enlloc sinó que es queden a la vitrina de casa.
Es un conte que fa veure com tothom es un campió en alguna cosa i com aquestes petites coses són les que finalment es recorden d’una persona.


FREDERICK
Editorial: Kalandraka
Autor: Leo Lionni
Traducció: Eulalia Plana
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
FREDERICK

En Frederick es un ratolinet que, mentre tots els altres recullen menjar i palla, ell està sense fer res. Cada vegada que li pregunten que es el que fa ell, respon que recull provisions d’un altre tipus (raigs de sol per als freds dies d’hivern, colors per a l’hivern gris i paraules pels dies llargs)i els altres ratolins segueixen recollint menjar i palla.
Arriba l’hivern i tots es fiquen a l’amagatall, al principi hi havia molt menjar i els ratolins eren una família feliç, però va arribar un moment que el menjar es va acabar i feia tant de fred que no tenien ganes ni de parlar. Llavors els ratolins s’enrecorden de les provisions d’en Frederick i aquest els hi diu: acluqueu els ulls. En Frederick es va pujar a una pedra I els hi va dir que els hi enviava els raigs de sol I els ratolins van sentir l’escalfor, desprès els hi va parlar de les fulles verdes, les roselles vermelles, el blat groc… i els ratolins van veure clarament els colors com si els tinguessin al davant; per últim en Frederick els hi va recitar un poema per a que no faltessin les paraules i quan va acabar tots el van aplaudir i ell es va sentir molt orgullós de que les seves provisions haguessin sigut tant útils.
Aquest conte fa volar la imaginació dels nens/es com la dels ratolins que es troben a l’amagatall. Es fa imaginar realment els raigs de sol, els colors de la natura… aquest conte ens convida a somiar i ens incita a pensar en coses alegres quan estiguem tristos, en coses càlides quan tinguem fred…


CORRE CORRE, CARBASSETA
Editorial: OQO
Text: Eva Menjuto
Il•lustracions: André Letria
Traducció: Ariadna Martin
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
CORRE CORRE, CARBASSETA

Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa de poble; un dia va rebre una carta: era la seva neta que es casava! L’avia estava molt contenta i va marxar per anar al casament però de camí es va trobar un llop, un ós i un lleó( en aquest ordre) que se la volien menjar, l’avia que era molt espavilada els va convèncer a tots tres per a que s’esperessin a que tornes del casament que estaria més grassa. Quan la velleta va arribar a casa de la néta aquesta li va dir que no es preocupes, que disfrutes del casament i l’endemà ja veurien que fer; i la velleta així o va fer. Quan va tenir que marxar es va enrrecordar d’aquelles besties que l’esperaven i a la néta, que també era molt espavilada, se li va ocórrer amagar la velleta a dins d’una carbassa enorme. Així la velleta va marxar cap a casa dins la carbassa i quan es va anar trobant pel camí les bestioles que li preguntaven per la velleta, ella deia que no l’havia vist i que marxava corrents. Al final la velleta va arribar sana i salva a casa seva i el llop, l’ós i el lleó es van quedar adormits esperant veure-la pel camí, i van estar somiant amb carabasses xerraires tota la nit.
Aquest conte , que té unes il•lustracions genials, ens fa imaginar com una velleta espavilada pren el pèl a un llop, un ós i un lleó ferotges. Fa volar la nostra imaginació fent-nos pensar com se les enginyarà la velleta per a escapar-se de les bèsties ferotges.
Es un llibre que agradarà molt als nens/es, ja que, utilitza molt la repetició d’algunes frases importants i això fa que els nens/es sentin que poden participar en el conte.


EL AUTO DEL SR. PULGA
Editorial: Ekaré
Text: Daniel Barbot
Il•lustracions: Maribel Mas
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
EL AUTO DEL SR. PULGA

El Sr. Pulga dissenya automòbils fantàstics: cada un es un model únic que respon a la imatge i gust del client. Ara el Sr. Pulga vol inventar noves estratègies per sortir de l’actual crisis de l’automòbil, es a dir, la crisi del tràfic.
Un conte original i divertit que farà volar la imaginació dels més petits de la casa a partir dels automòbils; un concepte que sol agradar a nens/es.


TÚ NO ME VAS A CREER
Editorial: Ekaré
Text: Jaime Blume
Il•lustracions: Irene Savino
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
TÚ NO ME VAS A CREER

Algunes vegades, especialment en la foscor de la nit, les fantasies poden cobrar vida pròpia. Sol ocórrer quan tenim por d'un personatge malvat que vindrà a portar-nos, i també quan necessitem una figura que ens protegeixi d'ell. Aquest poema, al costat de les meravelloses il•lustracions d'Irene Savino, recrea de manera molt especial els temors més reals de la infantesa.
Un format diferent, la poesia, per mostrar-nos els temors que sorgeixen de la imaginació dels infants.


LA ORUGA GLOTONA
Editorial: Kókinos
Autor: Eric Carle
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
LA ORUGA GLOTONA

Aquest es un conte on se’ns mostra una eruga que té molta gana i no fa res més que menjar i menjar , fins que es posa molt grassa i acaba fent-se un capoll per a transformar-se finalment en una papallona.
Aquest es el llibre més conegut de l’autor, es un llibre que agrada molt als nens/es ja que es mostra tot en solapes que van pasan una per una(aliment per aliment) foradades, simulant així el que menja l’eruga.


LA MARIQUITA GRUÑONA
Editorial: Kókinos
Autor: Eric Carle
Classificació: Imaginació
Informació del conte:
LA MARIQUITA GRUÑONA

En aquest conte trobem una Marieta que no vol compartir el menjar amb un altra així que per no esbarallar-se marxa, i així ( solapa a solapa) va pasant per sobre de diferents animals als que amenaça però desprès ho deixa estar perquè pensa que no val la pena. A cada solapa se’ns presenta un animal i l’hora que es quan es troba amb la Marieta. Al final la Marieta comprèn que no ha de ser tan malcarada i aprèn també a compartir i a no buscar baralla.


ALTRES TITOLS INTERESSANTS
Títol: Els Petonets
Editorial: Joventut
Autors: Anne Gutman i Georg Hallensleben
Informació del conte: En aquest conte veiem com els pares de diferents especies fan petonets als seus fills a diferents parts del cos, fins arribar finalment als humans, on el pare fa petons al seu fill per tot el cos.

Títol: Com estàs?
Editorial: La Galera
Autor: Claudia Bielinsky
Informació del conte: L’Uki es un gos que al llarg del llibre ens va relatant alguns sentiments que pateix i com ho soluciona.

Títol: Marieta fa teatre.
Editorial: Tàndem
Autor: Fina Masgrau i Plana
Il•lustrador: Lourdes Bellver i Ferrando
Informació del conte: La Marieta es una ratolineta que vol fer teatre així que amb els amics del barri es posen mans a l’obra per a preparar una funció sobre animals del zoo; vestuari, sorolls, decorats...

Títol: Els millors amics
Editorial: Combel
Autor: Mark Chambers
Informació del conte: Una noieta i el seu millor amic(un noi minusvàlid) passen moltes hores jugant junts i s’imaginen que són astronautes, pirates, escaladors...

Títol: Cuques
Editorial: Cruïlla
Autor: Maurice Pladger
Informació del conte: Un llibre amb textures que ens permet conèixer una mica més a fons alguns insectes. Dóna informació dels diferents grups de cuques i ens ensenya dibuixos alegres i divertits. Si despleguem les solapes trobem cuques amagades i el nom de la espècie o família de totes les que se’ns mostren.

Títol: Quina gana!
Editorial: Cruïlla
Autor: Ophelie Texier
Informació del conte: En aquest conte descobrirem que es el que mengen diferents animals i com ho mengen.

Títol: Los colores del camaleon
Editorial: Susaeta
Autor: Carmen Blazquez Gil
Il•lustrador: Violeta Monreal
Informació del conte: Aquest es un conte de pictogrames que ens explica la historia d’una camaleó que no es sap camuflar i va a buscar ajuda. Els nens/es hauran de llegir els pictogrames per a entendre la historia.

EL PASTOR MENTIDER

EXPLICACIÓ D’UN CONTE A LA BIBLIOTECA DE PARDINYES
- EL PASTOR MENTIDER
En Pere era un pastor que vivia a un poble just al costat de la muntanya, i cada dia portava les ovelles a menjar.
Mentre les ovelles menjaven ell s’avorria molt, així que collia flors, cantava, dormia… però un dia no tenia ganes de fer res del que feia normalment així que es va posar a pensar i va decidir que prendria el pèl a la gent del poble.
Va mirar als costats i al no veure ningú va començar a cridar: que ve el llop! Que ve el llop!
La gent del poble de seguida que el van sentir van agafar tot el que tenien a mà i van anar corrents a la muntanya a ajudar a en Pere; quan van arribar tos molt cansats l’únic que van trobar va ser al Pere rient a terra amb les seves ovelles, així que es van enfadar molt i van marxar.
En Pere no en tenia prou així que va tornar a cridar: que ve el llop! que ve el llop! I la gent del poble una altra vegada va pujar corrents, i una altra vegada es van trobar al Pere rient a terra.
La gent del poble va tornar a marxar molt enfadada. En Pere va parar de riure i es va posar a comptar les ovelles…1,2,3,4,5…i li faltaven ovelles! Es va posar a buscar-les per a veure on eren i es va trobar al llop que se les estava menjant!
En Pere es va posar a cridar de nou: que ve el llop! Que ve el llop! Però aquesta vegada la gent del poble no li va fer cas, així que en Pere va tenir que marxar corrents cap a casa sense que ningú el cregués quan cridava.
Quan va arribar a casa havia tornat sense les ovelles, tot el poble estava enfadat amb ell…i la seva mare l’esperava per demanar-li explicacions.

EL AÑO DE CAPERUCITA

EL AÑO DE CAPERUCITA. DIARIO EL PAÍS.
-Antonio Rodríguez Almodóvar.
Es compleixen 300 anys del conte “La caputxeta vermella” i aquest segueix sent el conte més enigmàtic de tots.
Etnògrafs, psicoanalistes... es disputen trobar l’autèntic significat d’aquest conte on apareix una ambigua nena acosada per un multivoc llop.
Si més no, l’original era una llegenda de por per a que les noies desconfiessin dels desconeguts.
El conte es va adaptant, així es suprimeixen escenes sangrentes; però no es fins als germans Grimm que el conte obté un final feliç. Aquesta versió recomposta conquista el món allà per 1812.
Psicòlegs i psicoanalistes tenen les seves conclusions sobre el conte, així Betterlheim creu que la caputxeta pateix un complex d’Edipo mal resolt i el llop es la figura masculina.
En canvi, Fromm es fixa en la caputxeta vermella i el tarret de mantega i ho uneix amb la primera menstruació de la nena i la serva virginitat.
Avui en dia, la Caputxeta vermella, segueix desconcertant a psicòlegs, etnògrafs... i cada vegada es renova més la versió tenint en compte el missatge terapèutic i civilitzador que pot donar.

LA IMPORTANCIA DE LES SABATES

LA IMPORTANCIA DE LES SABATES
-A partir dels contes : “Les sabates vermelles” i “ La ventafocs”-

Unes sabates poden dir molt d’una persona, el seu estatus, a on va , com es… i a partir de aquests contes ho hem pogut comprovar; són les sabates les que decideixen el futur de la Ventafocs i veiem que les germanastres farien tot el possible per a que aquestes sabates els hi anessin bé. D’una versió de la Ventafocs a l’altra aquestes sabates canvien (unes són unes sabates molt fines i elegants i les altres són unes xinel•les) i això ja ens ajuda a situar-nos en un temps i un espai.
Al conte de “Les sabates vermelles” aquestes són unes sabates molt boniques que encandilen a una neneta, però no són unes sabates adequades per anar a l’església ,per exemple, sinó que són unes sabates de ball. La nena encara sabent que són sabates de ball, li agraden tant que les vol posar per anar a qualsevol lloc, encara que falti al respecte a la gent duent-les. Per això mateix es castigada, perquè unes sabates no són tant importants com una bona educació.
Així comprovem que en aquests contes les sabates juguen un paper important, i es que, desenvolupen la historia i la fan avançar.

LA CAPUTXETA VERMELLA

LA CAPUTXETA VERMELLA

La caputxeta vermella, aquella tendra i dolça noieta que s’entreté pel bosc, deixa de ser tendra i dolça als “Contes políticament correctes”; aquest es un fet que hem sobta i que fa perdre la les versions de Perrault i en especial la dels germans Grimm, i es que, un final feliç sempre deixa millor sabor de boca.
Encara preferint aquestes versions hi ha coses que no m’imaginava, com que al conte de Perrault la caputxeta es despulla per posar-se al llit amb la “padrina”.
Tampoc trobo gaire sentit a que el llop fa com una cursa amb la caputxeta per arribar a la casa de la padrina, però una vegada la caputxeta arriba encara que no te que passa alguna cosa en cap moment pensa que potser ha guanyat el llop i es ell el que fa aquestes coses extranyes.

L'OMBRA

L’OMBRA

SITUACIÓ INICIAL:
Es presenten els personatges, el savi dels països freds i la seva ombra. També es presenta l’espai, els països càlids i la vida en aquests països.
INICI DEL CONFLICTE:
La casa del davant estava molt en silenci, però hi vivia algú. El savi ka trobava fantàstica, així que va començar a interessar-se, fins que una nit li va semblar veure una jove bella i esvelta; va demanar a la seva ombra que anés a investigar, ja que, ella era la única que hi podia entrar. Aquesta ho va fer, però no va tornar.
El savi va tornar als països nòrdics, i la seva antiga ombra( la que havia perdut) va aparèixer un bon dia picant a la porta com un “home”. L’ombra li va explicar que la jove bella i esvelta era la poesia, i també li va explicar lo magnifica que era la casa d’aquesta i tot el que havia vist.
CONFLICTE:
L’ombra marxa però torna al cap d’un temps oferint al savi que viatgi amb ell com la seva . l’ombra original fa vida d’home, en canvi l’home fa vida d’ombra.
L’ombra coneix a una princesa, aquesta princesa descobreix que realment no es un home, però l’ombra se les enginya totes per acabar convencent-la de que si es un vertader home. Ho aconsegueix gracies al savi, ja que aquest es molt intel•ligent i la princesa creu que si “l’ombra” es tant intel•ligent ell encara ho serà més (“l’home”).
RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE:
L’ombra i la princesa decideixen casar-se. L’ombra demana al savi que visqui amb ells al Castell però sempre fent-se passar per l’ ombra d’ell, cosa que molesta molt al savi.
SITUACIÓ FINAL:
El savi molt enfadat i fart de la situació decideix explicar tota la veritat, però no el creuen i el duen al calabós i allí arriba la seva mort.

LA BELLA I LA BESTIA

COMPARACIÓ LA BELLA I LA BÈSTIA

En aquesta comparació veurem diferencies molt clares entre la historia de Jeanne-Marie Laprice de Beaumont i la pel•lícula de Disney, i a més a més, veurem com a la pel•lícula apareixen histories paral•leles a la principal que al conte no hi consten.
Només començar la historia ja trobem la diferencia de que al conte la família de Bella es rica i molt nombrosa ( té cinc germans) i a la pel•lícula la família de Bella es humil i només ens parla de ella i el seu pare.
Al conte original la família empobreix però arriba un dia on els avisen que tenen unes mercancies per a recollir i pensen que es tornaran a enriquir; res més lluny de la realitat, ja que, al pagar les trameses que s’han de realitzar es tornen a quedar com estaven. El pare torna cap a la seva casa però es perd i apareix al castell de la Bèstia, allà lliga el seu cavall i decideix entrar, amb la sorpresa de que es troba un plat a taula preparat; al veure que es fa tard i no apareix ningú decideix menjar i passar allà a la nit. El pare de Bella creu que aquell castell es d’una fada, abans de marxar agafa una rosa del jardí per a Bella i Bèstia s’enfada i el pren per un desagraït així que li diu que morirà a no ser que alguna de les seves filles es canviï per ell.
A la pel•lícula de Disney el pare es inventor( i no mercader) i es dirigia a una fira quan els llops el van atacar i va fugir corrents fins a arribar al castell de Bèstia, mentre el seu cavall va arribar a casa. Al entrar al castell els objectes de la casa van començar a parlar i el pare es va sorprendre molt, de cop i volta va aparèixer Bèstia i molt enfadat va capturar al pare de Bella.
Una altra diferencia es que, mentre que al conte el pare torna a casa i al explicar la seva historia Bella s’ofereix a anar al castell, a la pel•lícula Bella arriba al castell buscant al seu pare i al veure’l tancat ella demana a la Bèstia que el deixi marxar i que es quedi amb ella. Coincideix que tant a una versió com a l’altra Bella s’haurà de quedar per sempre al castell però al conte té total llibertat, i en canvi, a la pel•lícula Bèstia prohibeix a Bella que vagi a una part del castell, a on té la rosa que mostra el temps que li queda abans de quedar-se definitivament com un monstre.
En el personatge de la Bèstia veiem diferencies d’una historia a l’altra, i es que, al conte Bèstia es vol casar amb Bella però accepta que aquesta no vulgui, i a la pel•lícula Bèstia no li demana matrimoni sinó simplement que sopin junts i quan Bella es nega Bèstia s’enutja i escridassa.
Al personatge de la Bella no es veuen gaires diferencies , ella es una noia molt bonica, simpàtica, bona persona, a la que li agrada llegir...
Tant al conte com a la pel•lícula apareix un mirall màgic que deixa veure el que està passant a qualsevol altre lloc i quan Bella veu al seu pare trist, malalt i patint demana a Bèstia si el pot anar a veure. Al conte Bèstia li dóna vuit dies a Bella per anar a veure al seu pare, en canvi a la pel•lícula la deixa marxar i pensa que mai més tornarà.
El moment en que sembla que la Bèstia morirà es molt diferent del conte a la pel•lícula, ja que en el conte aquest està moribund perquè Bella triga més de vuit dies en tornar i ell deixa de menjar per morir i a la pel•lícula, Bèstia es atacat per la gent del poble al saber que era veritat( tal com deia el pare de Bella) que existia una Bèstia enorme i peluda .
Es en aquest moment de la historia( quan Bèstia està a punt de morir)quan Bella al conte li demana matrimoni i Bella a la pel•lícula li diu que l’estima. Amb aquestes paraules es trenca l’encanteri i Bèstia torna a ser el príncep encantador que era.

Aquestes són algunes de les principals diferencies que apareixen al llarg de la historia, així veiem com la rosa al conte desencadena tota l’acció i en canvi, a la pel•lícula la rosa es el símbol del temps que passa; veiem com al conte Bèstia es afable i educat i com a la pel•lícula es malcarat i cridaner i a mesura que passen els dies amb Bella ell va canviant: també veiem com al conte es una fada la que desenvolupa les accions al castell i a la pel•lícula de Disney són els objectes els que tenen vida i donen moviment al castell.
Altres histories apareixen paral•lelament a la pel•lícula de Disney, a aquesta pel•lícula apareix la historia de que Bella té un pretendent que detesta al pare d’aquesta però a ella la desitja, i per molt que ella el rebutja , ell no es dóna per vençut. Per això quan Bella desapareix del poble ( perquè està al castell) Gastón( el pretendent) decideix internar a un manicomi al pare de Bella per treure’l del mig; Bella arriba just a temps i ho impedeix mostrant al mirall la imatge de la Bèstia ,cosa que fa, que Gastón i la resta del poble es disposin a matar a Bèstia.
També s’ha de dir que a la pel•lícula, per a donar més interès, es fan balls, es canten cançons...

Així com a conclusió veiem que el fil argumental es el mateix però que hi ha moltísimes diferencies , tant als personatges ,al com succeeixen els fets, a les histories paral•leles que apareixen, als espectacles que s’inclouen...

DEU COSES QUE HEM D'EVITAR A L'HORA D'EXPLICAR CONTES

DEU COSES QUE HEM D’EVITAR A L’HORA D’EXPLICAR CONTES

1. Allargar massa el conte.
2. Parlar ràpid i fluix.
3. Barrejar versions.
4. Mostrar il•lustracions que no segueixen una línea entre elles.
5. Repetir nexes
6. Donar l’esquena al públic.
7. Donar intensitat a tot el conte en comptes de als moments precisos.
8. Centrar-nos únicament en els suports visuals i deixar de banda l’explicació del conte.
9. Explicar el conte com si fos un recital.
10. Parar-nos si perdem el fil.

DEU COSES QUE HEM APRES DELS CONTES

DEU COSES QUE HEM APRES DELS CONTES

1. Els contes s’han d’explicar amb passió però sense exageracions.
2. El conte que millor explicarem serà el que més ens agradi.
3. Es molt important el to de veu a l’hora d’explicar el conte.
4. Les il•lustracions o altres ajudes visuals són recursos molt interessants.
5. Abans d’explicar un conte l’hem de conèixer bé.
6. Si ens perdem hem de dissimular i improvisar, no es pot parar en sec.
7. Els contes no han de ser extremadament llargs, ja que, avorririen.
8. Sempre hem d’estar pendents de no donar l’esquena al públic.
9. Cada conte es apropiat per a una determinada edat.
10.Els contes fan volar la imaginació de infants i adults.

ESQUEMA HABILITATS DEL PENSAMENT

Lliga els esquemes de les pàgines 23 i 25 de “Tot pensant” i explica a partir de la nova plantilla com estaria distribuïda aquesta assignatura.

A l’esquema de la pàgina 23 veiem que l’eix vertical són les habilitats del pensament i aquestes són representades per les habilitats de recerca, de conceptualització, de raonament i de traducció. Els nens/es solen tenir aquestes habilitats rudimentàriament i des de tots els programes s’intenta potenciar-les i interioritzar-les a través del diàleg.
A l’eix horitzontal veiem les activitats que possibiliten el treball amb cadascuna de les habilitats, aquests són els jocs, els contes i l’art.
Al nucli central es situen els continguts treballats, que són les peces centrals de les programacions de gairebé tots els països, aquests són els llenguatge, el món i la identitat.
Aquest esquema ve a representar que, tenint en compte els elements de la programació i fent anar les activitats arriben al desenvolupament de les habilitats.
A l’esquema de la pàgina 25 veiem els diferents blocs de continguts que es treballen; aquests blocs es treballen a partir de l’esquema de la pàgina 23 fent ús de les activitats i habilitats per treballar els continguts.
Els continguts es treballen transversalment, ajudant-nos amb les activitats i així desenvolupant les diferents habilitats.
A la nostra assignatura les activitats serien: llegir contes i literatura, analitzar frases i pensaments, explicar contes, llegir articles... i amb aquestes hem anat treballant les diferents habilitats del pensament.

martes, 5 de enero de 2010

EXERCICIS HABILITATS DEL PENSAMENT

EXERCICIS HABILITATS DEL PENSAMENT

Cinc activitats que treballen les habilitats de recerca, basant-nos en els diferents autors:

1. Llegir els contes dels germans Grimm.
Com indica el títol, aquesta activitat tractarà de llegir diferents contes del germans Grimm; com serien La Caputxeta Vermella,La Ventafocs, Enric el Fidel...
2. Buscar la biografia de Andersen.
S’haurà de buscar la biografia d’Andersen i a partir de tot el que es trobi fer un breu resum amb els trets més importants de la vida de l’autor, referents a l’escriptura de contes.
3. Redactar una opinió sobre l’article de Carmen Martin Gaite.
Llegir l’article i escriure un petit comentari referent a aquest. Fer un resum del que diu i donar l’opinió al respecte.
4. Trobar la “moraleja” del conte del gat amb botes de Perrault.
Desprès de llegir el conte del Gat amb Botes s’ha d’intentar trobar la possible “moraleja” del conte si es que hi ha i explicar quina es i com s’ha arribat a aquesta conclusió.
5. Analitzar el conte de la caputxeta vermella de Garner( Contes políticament correctes).
Llegir la versió de la Caputxeta dels Contes políticament correctes i fer un anàlisi d’aquesta versió comparant-la amb la versió original de Perrault.

Cinc activitats que treballen les habilitats de conceptualització, basant-nos en “la Sireneta”:
1. Formular conceptes precisos: persona,sirena o animal marí?
A partir d’imatges dels diferents personatges del conte s’hauran de classificar en una tabla com a persones,sirenes o animals marins.











2. Posar exemples: com saps que es una sirena?
Desprès d’haver realitzat l’activitat anterior proposem una activitat en la que es doni una explicació de com s’ha sapigut quina era la sirena, s’accepten exemples.
3. Semblances i diferencies: emparellar tots els personatges humans i els no humans.
A partir d’aquesta imatge encerclarem els personatges humans amb color roig i els no humans amb color groc, així veurem les semblances i diferencies de uns als altres.


















4. Fer seriacions, de l’animal marí més petit al més gran.
Mostrarem una làmina amb diferents dibuixos d’animals marins, s’hauran de retallar i col•locar en línea del més petit al més gran, així treballarem les seriacions i les proporcions.

5. Comparar la vida al mar i a la terra a partir d’una petita redacció.
A partir d’una petita redacció es farà una comparació entre la vida al mar i la vida a la terra, i com són aquestes de diferents, senyalant les avantatges i desavantatges de cadascuna.


Cinc activitats que treballen les habilitats de raonament, basant-nos en “la Reina de les Neus”:
1. Buscar i donar raons: perquè es torna arisc en Kay?
Desprès de llegir el conte es farà una breu explicació de perquè es creu que en Kay es torna arisc amb la Gerda de cop i volta.
2. Raonar condicionalment: Si tu fossis la Gerda que faries?
Es redactaran unes línies posant-se en la pell del personatge de la Gerda i així descrivírem quina creiem que hauria estat la nostra reacció vivint la historia que explica el conte.
3. Raonar analògicament: relaciona els personatges amb diferents adjectius.
Aquesta activitat consisteix en relacionar algun dels personatges amb un adjectiu que els hi pertanyi. Un exemple seria la taula següent:
Greda ---------------------- Freda
Kay ---------------------- Dolça
Reina de les Neus ------------------- Arisc

4. Establir relacions de causa-efecte: que ocorreix amb els trossos de vidre?I amb les llàgrimes?
Explicar oralment que es el que ocorreix amb els trossos de vidre i amb les llàgrimes de la Gerda al conte, s’ha d’esmentar quina es la causa del que ocorreix i quin l’efecte que provoca.
5. Establir relacions entre les parts i el tot: quin paper tenen les roses en la historia?
Analitzar quin paper tenen les roses en el conte. Hem de saber veure com una petita part que pot semblar no tenir importància al llarg del conte apareix varies vegades i ajuda a desenvolupar la historia. S’ha de trobar a on apareixen i que desencadenen.


Cinc activitats que treballen les habilitats de traducció ,basant-nos en “el Soldadet de Plom”:
1. Explicar el conte del Soldadet de Plom
Aquesta activitat tracta d’explicar el conte davant de la classe utilitzant els recursos que es vulguin.
2. Improvisar alternatives al final original del conte.
Es farà un col•loqui i tots els nens i nenes donaran un final alternatiu al conte, així tots aprendrem de les idees del altres i dels comentaris que es facin a les nostres pròpies.
3. Representar amb mímica algunes escenes del conte.
Es faran petits grups(de dos o tres nens/es) i ells mateixos triaran una escena del conte que hauran de representar amb mímica davant de la resta de la classe, per a que aquestos endevinin quina escena es.
4. Fer un dibuix d’alguna de les escenes del conte.
En aquesta activitat cada nen dibuixarà l’escena del conte que més li hagi agradat.

5. Realitzar amb plastilina un dels personatges.
Cada nen/a triarà un personatge del conte i l’intentarà realitzar amb plastilina.

AUTORS DE LES FRASES ANALITZADES

BIOGRAFIA DELS AUTORS DE LES FRASES ANALITZADES

ANTONIO MACHADO
Poeta i prosista espanyol, pertanyent al moviment literari conegut com a generació del 98.
Probablement sigui el poeta de la seva època que més es llegeix encara. Va néixer a Sevilla i va viure després a Madrid, on va estudiar. El 1893 va publicar els seus primers escrits en prosa, mentre que seus primers poemes van aparèixer el 1901. Va viatjar a París el 1899, ciutat que va tornar a visitar el 1902, any en el qual va conèixer Rubén Darío, del qual serà gran amic durant tota la seva vida.
A Madrid, per aquestes mateixes dates va conèixer a Unamuno, Vall-Inclán, Juan Ramón Jiménez i altres destacats escriptors amb els que va mantenir una estreta amistat. Va ser catedràtic de Francès, i es va casar amb Leonor Izquierdo, que morirà el 1912.
El 1927 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua.
Durant els anys vint i trenta va escriure teatre en companyia del seu germà, també poeta, Manuel, estrenant diverses obres entre les quals destaquen La Lola se'n va als ports, de 1929, i La duquessa de Benamejí, de 1931. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola estava a Madrid. Posteriorment es va traslladar a València, i Barcelona, i el gener de 1939 es va exiliar el poble francès de Colliure, on va morir el febrer.

GILI GAYA
Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramàtic, lingüista, lexicògraf, crític literari i pedagog espanyol.

Doctor en Filosofia i Lletres, va ser catedràtic de l'Institut Ramiro de Maeztu i professor a diverses universitats americanes. Es va formar amb Ramón Menéndez Pidal i va ser deixeble i col•laborador seu en el Centre d'Estudis Històrics. Va publicar nombrosos estudis a la Revista de Filologia i estudis literaris com El ritme en la poesia contemporània, 1956. També va fer edicions crítiques (Vida del bergant Guzmán de Alfarache de Mateo Alemán, Amadís de Gaula...).

La seva obra apunta en totes direccions dins de la lingüística: fonètica (Elements de fonètica general, 1950), gramàtica (Curs superior de sintaxi espanyola, Mèxic, 1943, molt reeditat i ampliat després) i lexicografia (Tresor lexicogràfic [1492-1627], vol. 1: 1960). També la pedagogia lingüística en obres com a Imitació i creació en el parla infantil (1960) i Estudis de llenguatge infantil (1974). A més, és autor d'un Diccionari manual de sinònims i antònims (1958). Elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola el 1961, preparava una nova gramàtica per a la mateixa quan va morir a Madrid el 1976. El seu arxiu va ser donat a la Universitat de Lleida.

HANNAH ARENDT
Hannah Arendt, nascuda com Johanna Arendt, (Afrontin-Limmer, avui barri d'Hanóver, Alemanya, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, Estats Units, 4 de desembre de 1975) va ser una filòsofa política alemanya d'origen jueu, una de les més influents del segle XX.

La privació de drets i persecució a Alemanya de persones d'origen jueu a partir de 1933, així com el seu breu empresonament aquell mateix any, la van decidir a emigrar. El règim nacionalsocialista li va retirar la nacionalitat el 1937, pel que va ser apàtrida fins i tot que va aconseguir la nacionalitat nord-americana el 1951.

Va treballar, entre altres coses, com a periodista i mestra d'escola superior i va publicar obres importants sobre filosofia política. Tanmateix, rebutjava ser classificat com «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»; preferia que les seves publicacions fossin classificades dins de la «teoria política».

Tanmateix, sovint continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part a causa de les seves discussions crítiques de filòsofs com Sócrates, Platón, Aristòtil, Immanuel Kant, Martin Heidegger i Karl Jaspers, a més de representants importants de la filosofia política moderna com Maquiavelo i Montesquieu. Precisament gràcies al seu pensament independent, la teoria del totalitarisme (Theorie der totalen Herrschaft), els seus treballs|feines sobre filosofia existencial i la seva reivindicació de la discussió política lliure, té Arendt un paper central en els debats contemporanis.

Com a fonts de les seves disquisicions Arendt empra, a més de documents filosòfics, polítics i històrics, biografies i obres literàries. Aquests texts són interpretats de forma literal i confrontats amb el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisi -parcialment influït per Heidegger- la converteix en una pensadora original situada entre diferents camps de coneixement i especialitats universitàries. El seu esdevenir personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència.

SALVATORE QUASIMODO
Salvatore Quasimodo (Modica, Sicilia (Itàlia), 20 d'agost de 1901 - Amalfi, 14 de juny de 1968), poeta i periodista membre del moviment hermètic italià, va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1959.
Nació a Modica, el 20 d'agost de 1901. El seu pare, de professió ferroviari, va ser traslladat a Messina el 1908 poc després del terratrèmol que va assolar l'esmentada ciutat el desembre d'aquell mateix any. Va ser en aquesta ciutat on va escriure els seus primers versos, amb només setze anys, en una petita revista literària que edita al costat d'uns amics en l'institut tècnic on estudia.
El 1919 es muden a Roma, i allà es matricula en enginyeria en el Politècnic; les dificultats econòmiques l'obliguen a realitzar diversos treballs|feines per poder pagar-se els estudis universitaris, que finalment no arribaria a acabar. En aquella època es comença a despertar en ell l'interès pel grec i el llatí. El 1926 es trasllada a Reggio vaig donar Calabria, en aconseguir allà una plaça de funcionari aparellador.
La seva primera publicació poètica va ser el 1930 a la revista "Solaria", on apareix una col•lecció de poemes seus amb el títol d'Aigües i Terres (Acque i terre). Dos anys després publica Oboè submergit (Oboè sommerso), obra que desperta un gran interès entre els crítics literaris.
A partir de 1934 viu a Milà, freqüentant els cercles literaris de l'esmentada ciutat. El 1938 pot deixar a la fi el seu treball|feina d'aparellador, fent-se redactor de la revista "Il Tempo", en la qual, a part d'encarregar-se de la crítica teatral, se significa com|com a opositor al feixisme. El 1940 publica Lírics grecs (Lirici greci), obra en la qual reuneix les seves traduccions dels clàssics i que representarà una etapa important a la seva producció literària, ja que mostra en ella el seu interès en l'acercameinto entre la poesia clàssica i la contemporània. És nomenat professor del Conservatori de Milà el 1941, i el 1942 publica Y de sobte la nit (Ed è subito sera), obra amb la qual assoleix un gran èxit, i en la qual apareix recollida una antologia de la seva producció poètica fins a aquesta data. Entre 1949 i 1958 intensifica la seva producció com a traductor, publicant diverses traduccions del llatí (Catulo), del grec (l'Evangeli de San Juan i Sófocles) i de l'anglès (La tempesta de Shakespeare). A partir del final|finalitat de la Segona Guerra Mundial introdueix en els temes de la seva poesia continguts més socials, relacionats amb la situació política del seu país. Comparteix amb Dylan Thomas el 1953 el premi Etna-Taormina de poesia.
El 1959 li concedeixen el Premi Nobel de Literatura; el discurs que pronuncia davant de l'Acadèmia Sueca, en el qual defensa el paper actiu del poeta i de la poesia en la societat, serà publicat el 1960 junt amb altres assaigs al llibre El poeta i el polític. El 1960 és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Messina. Durant els últims anys de la seva vida va realitzar una activa tasca periodística, publicant nombrosos articles d'opinió en els quals critica àcidament el consumisme de la societat moderna. Mor a Nàpols el 14 de juny de 1968 a causa d'una hemorràgia cerebral; està enterrat al Cementiri Monumental de Milà.

AUTORS D'ARTICLES QUE PARLEN DE CONTES

BIOGRAFIA D’AUTORS D’ARTICLES QUE PARLEN DE CONTES

CARMEN MARTIN GAITE
Carmen Martín Gaite (Salamanca, 8 de desembre de 1925 - Madrid, 22 de juliol de 2000) va ser una escriptora espanyola. Va rebre, entre d'altres, el Premi Nadal i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.

Carmen Martín Gaite és la segona filla de José Martín, notari natural d'un poble de Valladolid però que es considerava de Madrid, i María Gaite,de Salamanca. No va ser en la primera infantesa al col•legi ja que el seu pare no apreciava l'educació religiosa i era difícil trobar a Salamanca col•legis no religiosos de qualitat. A més de professors particulars, el seu propi pare la va iniciar en l'art, la història i la literatura. En aquesta etapa infantil la família solia estiuejar en San Lorenzo de Piñor, llogarret de muntanya a cinc quilòmetres d'Orense. Aquests viatges van ser la base de la seva vinculació amb Galícia i el seu interès per les cançons populars de la terra, que serveix d'escenari a alguna de les seves obres com Las lligaments i Tirallongues.

El 1943 comença la carrera de Filologia Romànica a la Universitat de Salamanca. En el primer curs coincideix amb Ignacio Aldecoa i Agustín García Calvo. A la universitat va col•laborar a la revista Trabajos i dies, on van aparèixer els seus primers poemes, i va fer teatre universitari.

La seva primera sortida a l'estranger va ser el 1946. Va partir amb una beca a la Universitat de Coímbra i també va visitar Porto i Lisboa. En aquell període va néixer la idea de fer la tesi doctoral sobre els cançoners galaico-portuguesos del segle XIII.

A poc a poc els projectes de la tesi doctoral es van anar diluint i va guanyar pes la dedicació a la literatura. Publicava contes i articles en revistes i va treballar durant un temps fent fitxes per a un diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.

El maig de 1949 va contreure el tifus. Va estar quaranta dies en llit, delirant i a punt de morir. D'aquesta experiència va néixer El llibre de la febre, del que, després del judici negatiu de Sánchez Ferlosio, no es van publicar més que uns fragments en La hora. A l'estiu d'aquell any tota la família es trasllada a Madrid i l'escriptora passa a treballar, successivament, fent classes en un col•legi a nenes de batxillerat i d'escrivent al despatx del seu pare.

A la primavera de 1954 va obtenir el Premi Café Gijón per la seva novel•la curta El balneari. L'octubre d'aquell any va néixer el seu primer fill, Miguel, que va morir de meningitis el maig de l'any següent. Va tenir una altra filla, Marta, nascuda el 1956.

En els anys següents es va aficionar a estudiar la història d'Espanya, en especial el segle XVIII. Aquests estudis van portar una biografia sobre un personatge d'aquella època, Melchor de Macanaz, que va acabar apareixent publicat el 1970.

Mor a Madrid el 22 de juliol de 2000. De manera pòstuma apareix la novel•la incompleta Los parentius el 2001 i el 2002 es publica una selecció d'anotacions recollides als seus quaderns, a la qual se li dóna el títol de Quaderns de tot.

Les seves obres se centren en l'anàlisi dels relacions entre individu i col•lectivitat.

Des de 2001, l'Agrupació Cultural "Carmen Martín Gaite", de Madrid, organitza i celebra anualment, amb molt bon esdeveniment, el Certamen de Narrativa Curta per a escriptors de parla hispana, en l'aniversari de la mort de la gran escriptora.
Llibres treballats: “El cuento de nunca acabar”.

AUTORS DE POESIA

BIOGRAFIA D’AUTORS DE POESIA

EUGENIA MONTEJO
Poeta i assagista veneçolà nascut a Caracas el 1938.
La seva poesia es va caracteritzar per la rica gamma textual i el gran domini de les formes, constituint-se en un gran representant de la poesia sud-americana.
Va publicar, entre d'altres, els llibres: "Elegos" en 1967, "Mort i memòria" el 1972, "Algunes paraules" el 1977, "Terredad" en 1978, "Tròpic absolut" el 1982, "Alfabet del món" en 1986 i "Chamario" el 2003.
És autor també d'importants assaigs, tals com, "la finestra obliqua" el 1974, "El taller blanc" el 1983, i "El quadern de Blas Coll" el 1981.
Va rebre importants guardons per la seva obra literària i li va servir al seu país en el camp diplomàtic com a ambaixador a Lisboa durant diversos anys.
Va morir el juny de 2008.
Llibres treballats: “Chamario”.

AUTORS QUE PARLEN DE CONTES

BIOGRAFIES D’AUTORS QUE PARLEN DE CONTES

ANNA PELEGRIN
Ana Pelegrín, doctora en Filologia Hispànica amb la tesi Jocs i Poesia Popular en la literatura infantil i juvenil (1750-1987) i professora de la Universitat Politècnica de Madrid, és una de les grans referències en els estudis sobre literatura de tradició oral hispànica. La seva especial sensibilitat davant del text poètic es veu reflectida no només en les seves investigacions sinó en les quatre antologies de poesia espanyola que porta preparades per a l'editorial Alfaguara.

Es va donar a conèixer al nostre país el 1982 amb La aventura de sentir (recentment reeditat a Anaya), tot un clàssic sobre contes i petits jocs narratius tradicionals, i amb Cada cual atengui el seu joc (Editorial Cisell, 1984). Després vindrien La flor de la meravella (Fundació Germán Sánchez Ruipérez, 1996), el Repertori d'antics jocs infantils (CSIC, 1998) o la seva col•laboració amb Susana Weich-Shahak en el Repertori tradicional infantil sefardita (Companyia Literària, 2001). Ara com ara, la seva sàvia opinió és imprescindible als fòrums sobre el tema, i per això la reclamin constantment en cursos, congressos i jornades.
Llibres treballats: “La aventura de oir cuentos y memoria de tradición oral”

CONE BRYANT
Sara Cone Bryant (nascut 1873) era l'autora de llibres diversos per nens a primers del segle XX, incloent-hi:

-Com Dir Històries Als Nens
-Històries per dir els més petits
-Epaminondas i el Seu Auntie
-Sóc un americà

El seu germà, Albert Bryant, dirigia La Companyia de Centaure i Lliura Esterlina Productes que més tard es convertia en Lliura Esterlina Medicament i el seu sogre era Charles Henry Fletcher.
Llibres treballats: “Com explicar contes”.

ELENA FORTUN
Encarnació Aragonesos Urquijo, més coneguda pel seu pseudònim literari Elena Fortún (Madrid, 17 de novembre de 1886 - ibídem, 8 de maig de 1952), escriptora espanyola, autora de literatura infantil i juvenil.

Era filla de Leocadio Aragoneses, alabarder de la Guàrdia Real, i encara que va néixer a Madrid passava els estius al poble patern d'Abades, a casa del seu avi Isidro, mort el 1892. Va estudiar a Madrid Filosofia i Lletres. Es va casar el 1908 amb Eusebio de Gorbea Lemmi, militar republicà i també escriptor, que va haver d'exiliar-se després de la Guerra Civil i es va suïcidar a Buenos Aires el 16 de desembre de 1948. D'ell va tenir dos fills; el petit d'ells, Bolín, va morir el 1920. Va viure sobretot a Madrid, però també va raure en les Canàries, San Roque, Saragossa, Barcelona, València, França i Argentina.

Va començar a escriure per a nens el 1928 a la revista Blanc i Negre, ressuscitant la secció de Gent menuda, ja amb el pseudònim d'Elena Fortún. Aviat les històries de la nena madrilenya Celia, que qüestionava el món dels adults, van quallar entre els lectors infantils de manera tal, que l'editorial Aguilar es va interessar per l'obra. Així van ser veient la llum títols tan coneguts com Celia, el que diu, Celia en el col•legi, Celia i els seus amics, Celia novel•lista o Celia madrecita. L'últim, Celia en la revolució, va romandre inèdit fins fa poc, que es va editar el 1987 per l'Editorial Aguilar; és un esborrador|esborrany de 1943. Va treballar a les revistes Blanc i Negre, Cosmópolis, Crònica i Setmana, i en les infantils Macaco, El Perro, el Ratolí i el Gat i altres d'Espanya i Amèrica.

Va crear celebérrimos personatges com Celia, el més popular, protagonista d'una llarga sèrie de novel•les; Cuchifrín i Matonkiki, també protagonistes respectius de cicles novel•lístics, i altres com|com a Mila, Roenueces, el Mag Pirulo, el Professor Bismut, Lita i Lito i La Madrina. Elena Fortún comprenia com a ningú fins al moment la psicologia infantil i es va guanyar la simpatia dels nens, que es podien identificar fàcilment amb els seus personatges rebels i recognoscibles al carrer. Sap com posar-se a l'altura dels nens i entra en la seva ment i en les seves il•lusions; sap què dir-los i com parlar-los, perquè Elena Fortún pren partit, definitivament, pel bàndol infantil.

Encara que no es va comprometre en partit o cap organització política, Encarna Aragoneses sempre va ser republicana perquè pensava que la II República estava cridada|trucada a acabar amb l'analfabetisme i amb la situació de desigualtat que vivia la dona, doncs va ser Elena Fortún una feminista irredempta. Les seves narracions extenses han relegat a l'oblit la seva narrativa curta, molt abundant i de gran qualitat. La major part d'aquestes històries es van publicar a les pàgines de les revistes abans esmentades (Gent Menuda, Crònica...) i moltes d'elles van ser recollides després en dos volums titulats Los contes que Celia compta a les nenes (1951) i Los contes que Celia explica als nens (1952). Però gran part dels altres no han tornat a veure la llum i mereixen, per les seves qualitats encara vigents, una adequada recuperació. En tots ells és visible una recuperació i modernització de la tradició popular.

Al Parc de l'Oest de Madrid va ser erigida el 1957 una estàtua a la seva memòria, realitzada per l'escultor murcià José Planes.
Llibres treballats: “Pues señor...Como debe contarse el cuento y cuentos para ser contados”.

GEMMA LLUCH
Gemma Lluch i Cresp neix a València el 1958. Estudia Filologia Hispànica en aquesta ciutat i es llicencia el 1980. Més tard, el 1995, es doctora en la mateixa especialitat. Actualment és catedràtica de Literatura en l'Universitat de València, però ha passat per tots els camps de l'ensenyament. La seva tesina de llicenciatura va anar Les rondalles meravelloses d'Enric Valor: anàlisi estructural i comparativa, i la seva tesi doctoral, La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa, va guanyar el premi extraordinari. Dins de la seva activitat docent ha donat|impartit cursos també nombrosos i seminaris.

Els seus interessos com a investigadora i assagista s'han centrat al món de la literatura infantil i juvenil, especialitzant-se en un primer moment al món de les rondalles i en la figura de l'escriptor Enric Valor. El llibre més destacat d'aquesta època és De princeses i herois. La rondallística meravellosa d'Enric Valor (1988), que va ser qualificat pel mateix Valor d'obra "completa i rigorosament científica". Seguint la mateixa línia d'estudi, el 1993 publica Noves lectures de li rondalles d'Enric Valor escrit en col•laboració amb l'escriptora Rosa Serrà.

De manera més recent, ha treballat en extens la didàctica i els aspectes orals de la literatura infantil i juvenil. El 1998 publica El lector model en la literatura per a joves, amb el qual guanya el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 1999, i l'any següent De la narrativa oral a la literatura per a infants: invenció d'una tradició literària. Aquests i altres llibres fan que Gemma Lluch sigui reconeguda com un dels autors que més han estudiat l'origen i les formes literàries en el camp ja anomenat. També ha escrit llibres sobre llengua, com per exemple Morfologia (1997) o Els pronoms febles (2004).

Tota una vida dedicada a l'estudi de la literatura per a joves l'ha portat també a provar fortuna amb la creació literària. El 1993 publica un llibre escrit amb Enric Iborra, Què fem amb la graella?, i el 2001 veu com la seva novel•la juvenil El-joc.com queda finalista del premi Bancaixa de narrativa juvenil i, posteriorment, és publicat per l'editorial Bromera. Aquest últim seria traduït al basc, amb el títol Jokoa.com.

Entre les seves múltiples activitats al voltant del món universitari i literari, s'han de destacar les seves col•laboracions a la revista virtual de literatura infantil i juvenil Babar, i també la seva participació com a membre de l'equip de crítics de la revista Faristol o com a membre de l'executiva del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, des de l'any 2002.
Llibres treballats: “Análisis de narrativas infantiles y juveniles”.

GRACIELA MONTES
El 18 de març de 1947 va néixer a Buenos Aires l'escriptora i traductora argentina Graciela Montes, que va obtenir l'Advanced Certificate of Education de la Universidad de Cambridge i, el 1972, es va rebre de professora a Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Buenos Aires.

Al llarg de la seva trajectòria, aquesta autora especialitzada en contes per a nens va integrar el Seminari Permanent del Projecte de Descripció del Parla a Llatinoamèrica, va ser correctora d'estil als diaris "Polèmica" i "Moviment Obrer", secretària de redacció de "Siglomundo", va exercir diverses tasques en el Centre Editor d'Amèrica Llatina i va dirigir i va coordinar l'"Enciclopèdia dels Petits".

"Senyora Clementina Queridita, l'Achicadora" i "Més chiquito que una arveja, més gran que una balena" són només alguns dels títols que conformen l'extensa producció literària d'aquesta argentina que, entre altres tasques, va ocupar el rol de directora de publicacions de Llibres del Quirquincho i va ser membre fundadora de l'Associació de Literatura Infantil i Juvenil de l'Argentina (ALIJA).

A més d'haver estat traduïda a una gran quantitat de llengües, entre les quals es troba el portuguès, el francès, el grec i l'alemany, Graciela Montes ha vist recolzada la seva fama internacional a través de nombrosos reconeixements.
Llibres treballats: “La frontera indómita”.

IRENE PUIG
Irene de Puig és escriptora, filòsofa, filòloga i educadora. Treballa des dels anys
vuitanta en la formació del professorat a Catalunya (Espanya), divulgant el projecte
"Philosophy for children" (en català Filosofia 3/18) i investigant i creant noves
propostes per introduir l'educació reflexiva a les aules d'infantil, primària i
secundària.
És directora del Grup IREF (innovació i investigació per a l'ensenyament
de la filosofia) Actualment acaba de publicar un llibre dins del Projecte SÍNIA per a
introduir la reflexió dialogada a l'escola a través de jocs.
Llibres treballats: “Tot pensant”.

AUTORS DE CONTES

BIOGRAFIES AUTORS DE CONTES:

BEATRIX POTTER
Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de juliol de 1866 -22 de desembre de 1943) va ser una escriptora i il•lustradora britànica de literatura infantil. El seu personatge més famós és Peter Rabbit.

El seu pare, Rupert Potter, era advocat, encara que passava la major part del seu temps en clubs de cavallers, sense exercir la professió. La seva mare es dedicava a fer i rebre visites. Ambdós progenitors vivien de les herències de les seves respectives famílies. Beatrix i el seu germà Bertam van ser educats per mainaderes i institutrius. Quan va créixer, els seus pares el van encarregar de la llar, dificultant el seu desenvolupament intel•lectual. Un oncle va intentar que ingressés com a estudiant als Reials Jardins Botànics a Kew, però va ser rebutjada per ser dona.

La base per als seus projectes i històries van ser els petits animals que introduïa furtivament a la casa o que veia durant les vacances familiars a Escòcia.

Potter va ser una de primeres persones en suggerir que els líquenes eren una relació simbiòtica entre els fongs i les algues, convertint-se en una persona coneguda i respectada en l'àmbit de la Micologia. Però el seu únic intent de publicar va ser dificultat, i el seu oncle va haver de llegir el treball|feina davant de la societat científica, ja que no s'admetien dones.

La van animar a publicar el seu relat, El conte de Perico, el conill entremaliat (The Tale of Peter Rabbit), però va haver de lluitar per trobar un editor fins que per fi va ser acceptat el 1902. El llibre i les obres que el van seguir van ser molt bé rebuts i ella va començar a obtenir uns ingressos propis de les seves vendes. Beatrix es va implicar sentimentalment amb el seu editor, Norman Warne, cosa que va mantenir en secret, però els seus pares eren contraris que es casés amb qualsevol que necessités treballar per viure. Warne va morir abans que poguessin prometre's, la qual cosa va engrandir la bretxa que separava Beatrix i els seus pares.

Potter va escriure 23 llibres. Van ser publicats en petit format, fàcil de manejar i llegir pels nens. Va deixar d'escriure al voltant de 1920 a causa de la seva mala visió, encara que la seva última obra, The Tale of Little Pig Robinson, es va publicar el 1930.

En els seus últims anys es va dedicar a una granja d'ovelles que va comprar a Lake District, (Anglaterra); li agradava el paisatge i amb les segures regalies provinents dels seus llibres, junt amb l'herència dels seus pares, va comprar grans extensions de terra, que després va acabar heretant el National Trust.

Amb 47 anys, Beatrix Potter es va casar amb el seu advocat, William Heelis, amb qui no va tenir fills. Va morir a Sawrey, (Lancashire) el 22 de desembre de 1943.
Llibres treballats: “La oca Carlota”, “Perico el conejo travieso”, “El gato Tomás” i “Los conejitos Pelusa”.

CHARLES PERRAULT
Va néixer el 12 de gener de 1628 a la ciutat de París, mitjançant un part doble, en el qual també va venir al món el seu bessó François. La seva família pertanyent a la burgesia benestant, va fer possible que tingués una bona infantesa i es presentés a les millors escoles de l'època. Va ingressar en el col•legi de Beauvais el 1637, on descobreix la seva facilitat per a les llengües mortes. A partir de 1643, comença a estudiar de dret. Indubtablement hàbil i amb un notori sentit pràctic, rep la protecció del seu germà més gran Pierre que és Recaudador General. El 1654 és nomenat funcionari per treballar en el servei governamental. Va prendre part en la creació de l'Acadèmia de les Ciències i en la restauració de l'Acadèmia de Pintura. Mai no va lluitar contra el sistema, la qual cosa li va facilitar la supervivència en una França molt convulsada políticament i en la qual els favorits queien amb massa freqüència Su vida sempre dedicada a l'estudi, deixava escàs marge a la fantasia. Al seu primer llibre "Els murs de Troya", (1661), es mostra gens infantil, com es pot apreciar en el contingut de l'obra. Això es deu a que al llarg de la seva existència de funcionari privilegiat burocràtica i avorrida, el que més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes, i obres que afalagaven al rei i als prínceps, la qual cosa li va valer portar una vida omplerta d'honors, que ell va saber aprofitar. Va ser secretari de l'Acadèmia Francesa des de 1663, convertint-se en el protegit de Colbert, el famós conseller de Luis XIV, fins que el 1665, progressa en la seva categoria laboral convertiéndose en el primer dels funcionaris reals, la qual cosa li significa grans prebendes. Fa extensiva la seva bona fortuna als seus familiars, aconseguint, el 1667, que els plans|plànols amb què es construeix l'Observatori del Rei, siguin del seu germà Claude.

El 1671 és anomenat acadèmic, i a l'any següent, contreu matrimoni amb Marie Guichon, és elegit canceller de l'Acadèmia, i el 1673 es converteix en Bibliotecari de la mateixa. Aquell mateix any neix el seu primer fill, una nena, i després, en l'interval que va des de 1675 a 1678, li neixen tres fills més i la seva esposa mor després del naixement de l'últim. El 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc|parada privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert. A aquests disgusts en vénen a afegir-se més tard altres de caràcter literari - erudit, com la cèlebre controvèrsia que el distancia de Boileau, a propòsit d'una divergència d'opinions que es tradueixen en la seva obra crítica: "Paral•lel dels Ancians i dels Modernos" en el qual es contemplen les Arts i les Ciències. El 1687 va escriure el poema El segle de Luis el Grande i el 1688 Comparació entre antics i moderns, un al•legat en favor dels escriptors "moderns" i en contra dels tradicionalistes. L'il•lustre autor va escriure un total de 46 obres, vuit d'elles publicades póstumamente, entre les que es troba Memòries de la meva vida. A excepció dels contes infantils, tota la seva obra es compon majoritàriament, en loas al rei de França. Als 55 anys va escriure "Històries o Contes del passat", més conegut com "Els contes de la mamà Oca" (per la imatge que il•lustrava la seva tapa) - publicats en 1697-on es troben la majoria dels seus contes més famosos. Són aquests i no d'altres els que han aconseguit vèncer al temps arribant fins a nosaltres amb la mateixa frescor i espontaneïtat de manera que van ser escrits, després de recopilats de la tradició oral o de llegendes d'exòtic origen. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures favorites dels nens. Els personatges que ocupa són fades, ogres, animals que parlen, bruixes|bruixots i prínceps encantats, entre d'altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moral referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en el que la majoria estava inconforme amb la seva situació, i per donar esperances a la gent en un període històric, pel regular incloïa finals feliços en els seus escrits. Va morir el 16 de maig del 1703 a París.
Llibres treballats: “El gat amb botes”, “Barba blava”, “La caputxeta vermella” i “La Ventafocs”.

ELS GERMANS GRIMM
Coneguts com els germans Grimm, van néixer ambdós a Hanau (Alemanya). El major, Jakob Ludwig Karl, va néixer el 4 de gener de 1785, i Wilhelm Karl, el 24 de febrer de 1786. Van ser els seus pares, l'advocat i secretari de l'ajuntament d'Hanau, Phillip Wilhelm Grimm i Dorothea Zimmer.
Especialitzats en filologia alemanya, van escriure diverses obres sobre el tema. Pertanyen a Jacob: "Gramàtica alemanya" (1819-1837) i "Història de la llengua alemanya" (1848). És aportament de Wilhelm: "L'antic idioma alemany" (1851), sent el "diccionari alemany", la seva obra compartida.
Els seus contes populars, recollits de versions orals com la de Pastora, una dona que els va relatar algunes de les històries, els van portar a la fama i van plasmar per escrit, canviant en certs aspectes els continguts de la tradició popular. Les "Sagues alemanyes" (1816-1818) i "Contes infantils i del hogar"(1812-1822), van ser ampliades el 1857, transcendint amb el nom de "Contes de fades dels germans Grimm". Allà s'incloïen contes com "Blancaneus i els set nans", "La Ventafocs", Hänsel i Gretel, "Juan sense por", "Caperucita Roja" o "El sastre valent".
Mentre Jacob va conservar la solteria durant tota la seva vida, Wilhelm es va casar el 1825 amb Henriette Dortchem Wild.
Ambdós germans van morir a Berlín. Wilhelm, el 16 de desembre de 1859 i Jacob, el 20 de setembre de 1863.
La seva obra infantil va ser portada al cinema. Walt Disney va estrenar el 1937 la pel•lícula "Blancaneus i els set nans", i el 1950 "La Ventafocs". En aquesta última, es va tenir més en compte la versió de Perrault.
El 2005, es va estrenar una pel•lícula d'acció sobre "Els germans Grimm", sota la direcció|adreça de Terry William. En una història fantàstica, dos germans que han de lluitar contra monstres i dimonis per obtenir diners, es veuen embolicats al món dels personatges dels seus contes, barrejant-se realitat i fantasia.
Llibres treballats: “Els músics de Bremen”, “La caputxeta vermella”, “La ventafocs” i “Enric el fidel”.

HAND CHRISTIAN ANDERSEN
Va néixer en una llar molt humil d'Odense, Dinamarca, el 2 d'Abril de 1805. Fill d'un sabater i una bugadera, va quedar orfe de pare als 11 anys, havent d'abandonar els seus estudis, encara que transformant-se en autodidacte, sobretot de literatura, ja que va llegir molts llibres, sobretot de William Shakespeare.
El 1819, després del nou matrimoni de la seva mare, va viatjar a Copenhaguen per ser cantant d'òpera, però encara que va fracassar en el seu intent, va començar a estudiar danses al Teatre Real, on el seu director, Jonas Collin, li possibilita prosseguir els seus estudis, transformant-se en la seva guia i conseller.
Va estudiar a les escoles de Slagelse i d'Elsinor fins a 1827, data en la qual va tornar a Copenhaguen. Aquell any, la revista Kjobenhavns flyvende Post, va publicar el seu poema "El nen moribund".
El 1829, va publicar "Un passeig des del canal d'Holmen a la punta d'Est de l'illa d'Amager". I la seva primera obra de teatre, "L'amor a la torre de San Nicolás". El 1831 va publicar el poemario "Fantasies i esbossos".
El 1833, va viatjar per Europa, gràcies a una beca real.
El 1835, va publicar la seva primera novel•la "L'Improvisador " i en literatura infantil, el primer fascicle dels "Contes explicats|comptats als nens", que inclou "La sirenita", "La petita venedora de fòsfors", "Pulgarcito", "El Patito Feo " i "La Reina de les Neus". Les obres infantils, encara que no van ser la seva predilecció li van donar el seu màxim prestigi, i es van publicar fins a 1872.
Fruit dels seus viatges pel món, va sorgir el 1842, "El basar d'un poeta" i el 1863 "A Espanya". El 1857, va aparèixer la novel•la "Ser o no ser".
A la seva obra apareix una constant referència religiosa, a un Déu totpoderós, a la mort com a camí i alleujament; i a un món irreal, fantàstic i misteriós de fades i follets, no sempre benèvols.
El 1866 va ser nomenat Conseller d'Estat pel rei de Dinamarca i el 1867 va ser declarat Ciutadà il•lustre de la seva ciutat natal. Va morir el 4 d'agost de 1875, a prop de Copenhaguen.
Llibres treballats: “El soldadet de plom”, “La sireneta”, “La reina de les neus”, “L’ombra” i “Les sabates vermelles”.

JAMES FINN GARNER
James Finn Garner va escriure el 1994 un llibre titulat "Contes infantils políticament correctes" (Politically correct bedtime stories) (Ed. Circe), on rescata alguns relats de sempre (Blancanieves, La Cenicienta, Los tres cerditos, i sens dubte, Caperucita Roja) adaptant-los a la modernitat de la nostra societat, i establint, amb un deliciós sentit de l'humor, valors de respecte al proïsme: tolerància, defensa dels drets laborals i altres causes que avui tant es cuiden a l'escola i en l'edició de llibres infantils.

En vista que contes com Caperucita Roja (salta a la vista el seu escàs respecte pels ancians) o "El nan Saltarín" (explotació laboral de la dona i menyspreu de les persones baixetes) podien ferir la sensibilitat dels lectors d'avui en dia, Garner els ha tornat a (re)escriure amb un llenguatge "políticament correcte".

Contes Infantils políticament correctes és un llibret de amb prou feines 150 pàgines, per a una lectura a estones, fàcil, divertida i amena. Després de l'èxit d'aquesta recopilació el 1996 va publicar "Més contes infantils políticament correctes".

Un any després, el 1997, s'editaria "Contes nadalencs políticament correctes".
Llibres treballats: “La caputxeta vermella”

JEANNE-MARIE LAPRICE DE BEAUMONT
Jeanne Marie Leprince de Beaumont (Ruán, 26 de abril de 1711 - Chavanod, 8 de setembre de 1780) va ser una escriptora francesa, famosa per ser l’autora de la versió més difosa del conte de La Bella i la Bèstia.
Va treballar com a institutriu en la cort de Lorena on va exercir funcions de dama de companyia i de professora de música, fins i tot que es casa amb M. Beaumont. Va començar a escriure des de molt jove, després de separar-se del seu marit (el seu matrimoni amb Beaumont seria anul•lat), va viatjar a Londres on va fundar un diari per a joves on es tractaven temes literaris i científics i una escola per a nens. Va escriure més de setanta llibres: el primer va ser una novel•la, El triomf de la veritat (publicada el 1748), encara que es va fer cèlebre principalment pels seus llibres de contes. En un d'ells, El magatzem dels nens (publicat el 1757) apareix la seva versió sobre La bella i la bèstia. Es va casar de nou i va tenir sis fills. Va tornar a França el 1776, concretament a Saboya, on va passar els últims anys de la seva vida.
Llibres treballats: “La Bella i la Bèstia”.

PARAULES APRESES

Epistemologia: Doctrina dels fundaments i métodes del coneixement cientific.

Poliandria:S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles. Un matrimoni poliàndric és, per tant, la unió legítima d'una dona amb diversos homes.

Antropologia: Ciencia que tracta dels aspectes biológics i socials de l’home.

Acequier: home que regeix l’ús de les acequies o cuida d’elles.

Ajolote: larva d’ amfibi urodel amb branques externes molt llargues, quatre extremitats i cua comprimida lateralment. Pot conservar surant molt de temps la forma de larva i adquirir l’aptitud per a reproduir-se abans de prendre la forma típica de l’adult. Viu a alguns llacs d’Amèrica del Nord.

Aluzar: examinar a contrallum, especialment els ous.

Descosit: desendreçat, falto de l’ordre.

Clarió: Pasta feta de guix mat i greda, que s'usa com llapis per a dibuixar en els llenços imprimats el que s'ha de pintar, i per a escriure en els encerats de les aules.

Pantomima: representació per figura i gestos, sense que intervinguin les paraules.

Adoctrinar: instruir a algú en el coneixement o ensenyaments d'una doctrina, inculcar-li determinades idees o creences.

Maní: cacahuet.

Caimit: Arbre silvestre d'Amèrica Central, Antilles, Colòmbia i Veneçuela, de la família de les Sapotáceas, d'escorça vermellosa, fusta tova, fulles alternes i ovals, flors blanques i fruit rodó, de la grandària d'una taronja, de polpa ensucrada, mucilaginosa i refrigerant.

Cague: equivocació.

Jate: panerola petita.

Panerola: Insecte ortópter, nocturn i corredor, d'uns tres centímetres de llarg, cos deprimit, aplanat, de color negre per damunt i vermellós per sota, ales i élitros rudimentaris en la femella, antenes filiformes, les sis potes gairebé iguals i l’abdomen acabat per dues puntes articulades.

Fo: s’utilitza per a expressar fàstic.

Ujú: per a expressar acord i aprovació amb el que afirma l’interlocutor.

Poto: atuell petit per a liquids.

Boto: bota alta sencera.

Romo: obtús i sense punta.

Aque: per indicar sorpresa o admiració.

Gua: forat que fan els nois/es al terra per a jugar tirant en ell boles petites.

Guja: llança amb ferro en forma de fulla ampla i d'uns tres decímetres de llarg, que van usar els artxers.

Artxers: soldat de la guarda principal de la casa de Borgonya.

Zaza: tartamut.

FRASES ANALITZADES

FRASE 1: "Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento" . Hannah Arendt

COMENTARI 1: En aquesta frase es compara la vida amb un conte, ja que, la vida està plena de vivències i experiències que van sorgint al llard del nostre camí, com si seguíssim un guió amb el seu començament, nus i desenllaç, i que ens fan crear el nostre propi conte.

FRASE 2: "Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás". Hannah Arendt

COMENTARI 2: Es molt important que pensem per nosaltres mateixos, que tinguem les nostres propies opinions i , a partir d'aquestes, podem escoltar, entendre i aprendre de les opinions dels demés, peró sempre partint de la nostra. Avui en dia ens ensenyen a ser pensar sempre en nosaltres quan en realitat l'important es tenir pensaments propis encara que no siguin sobre nosaltres.

FRASE 3: "Cada uno está solo en el corazón de la Tierra, atravesado por un rayo de Sol : y de pronto anochece". Salvatore Quasimodo

COMENTARI 3: Dóna a entendre que tots estem sols al món , tot tenim en algun moment el sentiment de soletat i quan menys ens ho esperem aquest acaba per es que fa de nit per sempre més,arriba la mort.

FRASE 4: "Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas". Antonio Machado

COMENTARI 4: Es més important fer les coses bé, encara que triguem en fer-les,que el fet de fer-les simplement

FRASE 5: "Que el saber debía elaborárselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guías del impulso propio". Gili Gaya

COMENTARI 5: Cada qual ha de tenir les seves pròpies opinions i per aconseguir-les s'ha de basar en la seva pròpia experiència. Els bons mestres són els que promouen la investigació per un mateix, no els que ho donen tot fet.

FRASE 6: “Un palo siempre tiene dos puntas”

COMENTARI 6: Ens dóna a entendre que les coses tenen més d’una perspectiva. Nosaltres , sovint, només en veiem una però hem de pensar sempre en que hi haurà més i una altra persona veurà alguna d’aquestes altres.

FRASE 7: “Com més ric es el subjecte, més ric es l’objecte”

COMENTARI 7: Ens planteja que com més sapiguem més podrem aportar i més útil seran les nostres aportacions.