martes, 5 de enero de 2010

AUTORS D'ARTICLES QUE PARLEN DE CONTES

BIOGRAFIA D’AUTORS D’ARTICLES QUE PARLEN DE CONTES

CARMEN MARTIN GAITE
Carmen Martín Gaite (Salamanca, 8 de desembre de 1925 - Madrid, 22 de juliol de 2000) va ser una escriptora espanyola. Va rebre, entre d'altres, el Premi Nadal i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.

Carmen Martín Gaite és la segona filla de José Martín, notari natural d'un poble de Valladolid però que es considerava de Madrid, i María Gaite,de Salamanca. No va ser en la primera infantesa al col•legi ja que el seu pare no apreciava l'educació religiosa i era difícil trobar a Salamanca col•legis no religiosos de qualitat. A més de professors particulars, el seu propi pare la va iniciar en l'art, la història i la literatura. En aquesta etapa infantil la família solia estiuejar en San Lorenzo de Piñor, llogarret de muntanya a cinc quilòmetres d'Orense. Aquests viatges van ser la base de la seva vinculació amb Galícia i el seu interès per les cançons populars de la terra, que serveix d'escenari a alguna de les seves obres com Las lligaments i Tirallongues.

El 1943 comença la carrera de Filologia Romànica a la Universitat de Salamanca. En el primer curs coincideix amb Ignacio Aldecoa i Agustín García Calvo. A la universitat va col•laborar a la revista Trabajos i dies, on van aparèixer els seus primers poemes, i va fer teatre universitari.

La seva primera sortida a l'estranger va ser el 1946. Va partir amb una beca a la Universitat de Coímbra i també va visitar Porto i Lisboa. En aquell període va néixer la idea de fer la tesi doctoral sobre els cançoners galaico-portuguesos del segle XIII.

A poc a poc els projectes de la tesi doctoral es van anar diluint i va guanyar pes la dedicació a la literatura. Publicava contes i articles en revistes i va treballar durant un temps fent fitxes per a un diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.

El maig de 1949 va contreure el tifus. Va estar quaranta dies en llit, delirant i a punt de morir. D'aquesta experiència va néixer El llibre de la febre, del que, després del judici negatiu de Sánchez Ferlosio, no es van publicar més que uns fragments en La hora. A l'estiu d'aquell any tota la família es trasllada a Madrid i l'escriptora passa a treballar, successivament, fent classes en un col•legi a nenes de batxillerat i d'escrivent al despatx del seu pare.

A la primavera de 1954 va obtenir el Premi Café Gijón per la seva novel•la curta El balneari. L'octubre d'aquell any va néixer el seu primer fill, Miguel, que va morir de meningitis el maig de l'any següent. Va tenir una altra filla, Marta, nascuda el 1956.

En els anys següents es va aficionar a estudiar la història d'Espanya, en especial el segle XVIII. Aquests estudis van portar una biografia sobre un personatge d'aquella època, Melchor de Macanaz, que va acabar apareixent publicat el 1970.

Mor a Madrid el 22 de juliol de 2000. De manera pòstuma apareix la novel•la incompleta Los parentius el 2001 i el 2002 es publica una selecció d'anotacions recollides als seus quaderns, a la qual se li dóna el títol de Quaderns de tot.

Les seves obres se centren en l'anàlisi dels relacions entre individu i col•lectivitat.

Des de 2001, l'Agrupació Cultural "Carmen Martín Gaite", de Madrid, organitza i celebra anualment, amb molt bon esdeveniment, el Certamen de Narrativa Curta per a escriptors de parla hispana, en l'aniversari de la mort de la gran escriptora.
Llibres treballats: “El cuento de nunca acabar”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario