martes, 5 de enero de 2010

AUTORS QUE PARLEN DE CONTES

BIOGRAFIES D’AUTORS QUE PARLEN DE CONTES

ANNA PELEGRIN
Ana Pelegrín, doctora en Filologia Hispànica amb la tesi Jocs i Poesia Popular en la literatura infantil i juvenil (1750-1987) i professora de la Universitat Politècnica de Madrid, és una de les grans referències en els estudis sobre literatura de tradició oral hispànica. La seva especial sensibilitat davant del text poètic es veu reflectida no només en les seves investigacions sinó en les quatre antologies de poesia espanyola que porta preparades per a l'editorial Alfaguara.

Es va donar a conèixer al nostre país el 1982 amb La aventura de sentir (recentment reeditat a Anaya), tot un clàssic sobre contes i petits jocs narratius tradicionals, i amb Cada cual atengui el seu joc (Editorial Cisell, 1984). Després vindrien La flor de la meravella (Fundació Germán Sánchez Ruipérez, 1996), el Repertori d'antics jocs infantils (CSIC, 1998) o la seva col•laboració amb Susana Weich-Shahak en el Repertori tradicional infantil sefardita (Companyia Literària, 2001). Ara com ara, la seva sàvia opinió és imprescindible als fòrums sobre el tema, i per això la reclamin constantment en cursos, congressos i jornades.
Llibres treballats: “La aventura de oir cuentos y memoria de tradición oral”

CONE BRYANT
Sara Cone Bryant (nascut 1873) era l'autora de llibres diversos per nens a primers del segle XX, incloent-hi:

-Com Dir Històries Als Nens
-Històries per dir els més petits
-Epaminondas i el Seu Auntie
-Sóc un americà

El seu germà, Albert Bryant, dirigia La Companyia de Centaure i Lliura Esterlina Productes que més tard es convertia en Lliura Esterlina Medicament i el seu sogre era Charles Henry Fletcher.
Llibres treballats: “Com explicar contes”.

ELENA FORTUN
Encarnació Aragonesos Urquijo, més coneguda pel seu pseudònim literari Elena Fortún (Madrid, 17 de novembre de 1886 - ibídem, 8 de maig de 1952), escriptora espanyola, autora de literatura infantil i juvenil.

Era filla de Leocadio Aragoneses, alabarder de la Guàrdia Real, i encara que va néixer a Madrid passava els estius al poble patern d'Abades, a casa del seu avi Isidro, mort el 1892. Va estudiar a Madrid Filosofia i Lletres. Es va casar el 1908 amb Eusebio de Gorbea Lemmi, militar republicà i també escriptor, que va haver d'exiliar-se després de la Guerra Civil i es va suïcidar a Buenos Aires el 16 de desembre de 1948. D'ell va tenir dos fills; el petit d'ells, Bolín, va morir el 1920. Va viure sobretot a Madrid, però també va raure en les Canàries, San Roque, Saragossa, Barcelona, València, França i Argentina.

Va començar a escriure per a nens el 1928 a la revista Blanc i Negre, ressuscitant la secció de Gent menuda, ja amb el pseudònim d'Elena Fortún. Aviat les històries de la nena madrilenya Celia, que qüestionava el món dels adults, van quallar entre els lectors infantils de manera tal, que l'editorial Aguilar es va interessar per l'obra. Així van ser veient la llum títols tan coneguts com Celia, el que diu, Celia en el col•legi, Celia i els seus amics, Celia novel•lista o Celia madrecita. L'últim, Celia en la revolució, va romandre inèdit fins fa poc, que es va editar el 1987 per l'Editorial Aguilar; és un esborrador|esborrany de 1943. Va treballar a les revistes Blanc i Negre, Cosmópolis, Crònica i Setmana, i en les infantils Macaco, El Perro, el Ratolí i el Gat i altres d'Espanya i Amèrica.

Va crear celebérrimos personatges com Celia, el més popular, protagonista d'una llarga sèrie de novel•les; Cuchifrín i Matonkiki, també protagonistes respectius de cicles novel•lístics, i altres com|com a Mila, Roenueces, el Mag Pirulo, el Professor Bismut, Lita i Lito i La Madrina. Elena Fortún comprenia com a ningú fins al moment la psicologia infantil i es va guanyar la simpatia dels nens, que es podien identificar fàcilment amb els seus personatges rebels i recognoscibles al carrer. Sap com posar-se a l'altura dels nens i entra en la seva ment i en les seves il•lusions; sap què dir-los i com parlar-los, perquè Elena Fortún pren partit, definitivament, pel bàndol infantil.

Encara que no es va comprometre en partit o cap organització política, Encarna Aragoneses sempre va ser republicana perquè pensava que la II República estava cridada|trucada a acabar amb l'analfabetisme i amb la situació de desigualtat que vivia la dona, doncs va ser Elena Fortún una feminista irredempta. Les seves narracions extenses han relegat a l'oblit la seva narrativa curta, molt abundant i de gran qualitat. La major part d'aquestes històries es van publicar a les pàgines de les revistes abans esmentades (Gent Menuda, Crònica...) i moltes d'elles van ser recollides després en dos volums titulats Los contes que Celia compta a les nenes (1951) i Los contes que Celia explica als nens (1952). Però gran part dels altres no han tornat a veure la llum i mereixen, per les seves qualitats encara vigents, una adequada recuperació. En tots ells és visible una recuperació i modernització de la tradició popular.

Al Parc de l'Oest de Madrid va ser erigida el 1957 una estàtua a la seva memòria, realitzada per l'escultor murcià José Planes.
Llibres treballats: “Pues señor...Como debe contarse el cuento y cuentos para ser contados”.

GEMMA LLUCH
Gemma Lluch i Cresp neix a València el 1958. Estudia Filologia Hispànica en aquesta ciutat i es llicencia el 1980. Més tard, el 1995, es doctora en la mateixa especialitat. Actualment és catedràtica de Literatura en l'Universitat de València, però ha passat per tots els camps de l'ensenyament. La seva tesina de llicenciatura va anar Les rondalles meravelloses d'Enric Valor: anàlisi estructural i comparativa, i la seva tesi doctoral, La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa, va guanyar el premi extraordinari. Dins de la seva activitat docent ha donat|impartit cursos també nombrosos i seminaris.

Els seus interessos com a investigadora i assagista s'han centrat al món de la literatura infantil i juvenil, especialitzant-se en un primer moment al món de les rondalles i en la figura de l'escriptor Enric Valor. El llibre més destacat d'aquesta època és De princeses i herois. La rondallística meravellosa d'Enric Valor (1988), que va ser qualificat pel mateix Valor d'obra "completa i rigorosament científica". Seguint la mateixa línia d'estudi, el 1993 publica Noves lectures de li rondalles d'Enric Valor escrit en col•laboració amb l'escriptora Rosa Serrà.

De manera més recent, ha treballat en extens la didàctica i els aspectes orals de la literatura infantil i juvenil. El 1998 publica El lector model en la literatura per a joves, amb el qual guanya el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 1999, i l'any següent De la narrativa oral a la literatura per a infants: invenció d'una tradició literària. Aquests i altres llibres fan que Gemma Lluch sigui reconeguda com un dels autors que més han estudiat l'origen i les formes literàries en el camp ja anomenat. També ha escrit llibres sobre llengua, com per exemple Morfologia (1997) o Els pronoms febles (2004).

Tota una vida dedicada a l'estudi de la literatura per a joves l'ha portat també a provar fortuna amb la creació literària. El 1993 publica un llibre escrit amb Enric Iborra, Què fem amb la graella?, i el 2001 veu com la seva novel•la juvenil El-joc.com queda finalista del premi Bancaixa de narrativa juvenil i, posteriorment, és publicat per l'editorial Bromera. Aquest últim seria traduït al basc, amb el títol Jokoa.com.

Entre les seves múltiples activitats al voltant del món universitari i literari, s'han de destacar les seves col•laboracions a la revista virtual de literatura infantil i juvenil Babar, i també la seva participació com a membre de l'equip de crítics de la revista Faristol o com a membre de l'executiva del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, des de l'any 2002.
Llibres treballats: “Análisis de narrativas infantiles y juveniles”.

GRACIELA MONTES
El 18 de març de 1947 va néixer a Buenos Aires l'escriptora i traductora argentina Graciela Montes, que va obtenir l'Advanced Certificate of Education de la Universidad de Cambridge i, el 1972, es va rebre de professora a Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Buenos Aires.

Al llarg de la seva trajectòria, aquesta autora especialitzada en contes per a nens va integrar el Seminari Permanent del Projecte de Descripció del Parla a Llatinoamèrica, va ser correctora d'estil als diaris "Polèmica" i "Moviment Obrer", secretària de redacció de "Siglomundo", va exercir diverses tasques en el Centre Editor d'Amèrica Llatina i va dirigir i va coordinar l'"Enciclopèdia dels Petits".

"Senyora Clementina Queridita, l'Achicadora" i "Més chiquito que una arveja, més gran que una balena" són només alguns dels títols que conformen l'extensa producció literària d'aquesta argentina que, entre altres tasques, va ocupar el rol de directora de publicacions de Llibres del Quirquincho i va ser membre fundadora de l'Associació de Literatura Infantil i Juvenil de l'Argentina (ALIJA).

A més d'haver estat traduïda a una gran quantitat de llengües, entre les quals es troba el portuguès, el francès, el grec i l'alemany, Graciela Montes ha vist recolzada la seva fama internacional a través de nombrosos reconeixements.
Llibres treballats: “La frontera indómita”.

IRENE PUIG
Irene de Puig és escriptora, filòsofa, filòloga i educadora. Treballa des dels anys
vuitanta en la formació del professorat a Catalunya (Espanya), divulgant el projecte
"Philosophy for children" (en català Filosofia 3/18) i investigant i creant noves
propostes per introduir l'educació reflexiva a les aules d'infantil, primària i
secundària.
És directora del Grup IREF (innovació i investigació per a l'ensenyament
de la filosofia) Actualment acaba de publicar un llibre dins del Projecte SÍNIA per a
introduir la reflexió dialogada a l'escola a través de jocs.
Llibres treballats: “Tot pensant”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario